Vés al contingut

Alfabet lidi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet lidi
Tipusalfabet, escriptura de caixa única i escriptura natural Modifica el valor a Wikidata
Llengüeslidi Modifica el valor a Wikidata
Creació700 aC Modifica el valor a Wikidata
Període700-200 aC
Basat enalfabet grec Modifica el valor a Wikidata
Sistema pare
ISO 15924Lydi Modifica el valor a Wikidata (116 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textde dreta a esquerra Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+10920-1093F Modifica el valor a Wikidata

L'alfabet lidi era el que s'emprava per escriure en lidi. Com en altres alfabets d'Anatòlia durant l'edat del ferro, l'alfabet lidi està relacionat amb l'alfabet grec oriental,[2][3] si bé té característiques úniques com un signe d'interrogació en forma de triangle rectangle. Els textos lidis primerencs s'escrivien tant d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra; posteriorment, tots els textos es llegeixen de dreta a esquerra. Ha sobreviscut un text escrit en escriptura bustrofèdica.

Roberto Gusmani va fer la primera codificació moderna de l'alfabet lidi el 1964, en una combinació de lexicó, gramàtica i col·lecció de textos. L'alfabet conté lletres per 26 sons; alguns estan representats per més d'un símbol, que es considera una "lletra". A diferència de l'alfabet carià, que tenia una f derivada de Φ, la f lídia té la peculiar forma de 8 que també es pot trobar a l'alfabet etrusc.

Alfabet lidi
Lletra Transliteració So
(AFI)
Notes
Text Imatge
𐤠 a [a]
𐤡 b [p], [b] Pronunciat [b] abans de nasals i probablement [r]
𐤢 g [ɡ] De vegades substituït per /k/.
𐤣 d [ð]? Potser una altra fricativa pronunciada com a [z].
𐤤 e [eː] Relativament alta i llarga, com la ει grega; només ocorre si s'accentua.
𐤥 v [v]
𐤦 i [i]
𐤧 y ? Aparentment un al·lòfon de /i/, potser quan no s'accentuava. Atestat només 11 cops: artymu- ~ artimu-.[4] Podria provenir de la 𐊹 cària.
𐤨 k [k], [ɡ] Pronunciat [ɡ] abans de nasals i probablement [r]
𐤩 l [l]
𐤪 m [m]
𐤫 n [n]
𐤬 o [oː] Relativament alta i llarga, com la ου grega; només ocorre si s'accentua.
𐤭 r [r]
𐤮 ś [s] Una [s] simple tot i la seva transcripció
𐤯 t [t], [d] Pronunciat [d] abans de nasals i probablement [r]
𐤰 u [u]
𐤱 f [f]
𐤲 q [kʷ] Almenys històricament [kʷ]; no és clar si aquesta era la pronúncia quan es feia servir l'alfabet.
𐤳 s [ç] or [ʃ] *s palatalitzada.
𐤴 τ [ts] or [tʃ]
𐤵 ã vocal nasal Potser [ãː]. Només apareix accentuada. Ã o a si es troba abans d'una consonant nasal: aliksãntru ~ aliksantru.[5]
𐤶 vocal nasal No [ẽ]; potser [ã]. Només apareix accentuada.
𐤷 λ [ʎ] *l palatalitzada.
𐤸 ν [ɲ] or [ŋ]? Prové de *m i *n a final de paraula; més tard la pèrdua de vocals finals va fer que contrastés amb aquests sons.
𐤹 c [dz]? Pronunciada com a africada o fricativa: [z], [dz], o [dʒ], etc. Un origen és la *d assibilada.

Referències

[modifica]
  1. Himelfarb, Elizabeth J. "First Alphabet Found in Egypt", Archaeology 53, Issue 1 (Jan./Feb. 2000): 21.
  2. Adiego (2007) pàgina 769.
  3. Everson (2006).
  4. Gérard (2005) pàgina 36.
  5. Gérard (2005) pàgina 35.

Bibliografia

[modifica]